La Renta Garantizada de Ciudadanía , un derecho para las personas vulnerables

Ayer en Junta de Portavoces presentamos la Declaración Institucional para mostrar el soporte público del Consistorio a la Renta Garantizada de Ciudadanía y el trabajo de la plataforma transversal creada en Catalunya con el objetivo de romper desigualdades sociales. Otra Declaración que se nos aprobó por unanimidad del Consistorio.

Desde VOLEMataró seguiremos luchando por un derecho como la Renta Garantizada de Ciudadanía. Somos los garantes que el gobierno debería tomar decisiones por el bien común de todas las personas. Por eso volvemos a poner encima de la mesa la propuesta de la Renta Básica Universal. Ante el olvido de los derechos como la Renta Básica Universal, nosotros somos la memoria que no olvida.

Por ese motivo solicitamos a la Diputación la implementación de la totalidad de la Ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía y en consecuencia de la generalización de la compatibilidad con las rentas del trabajo a tiempo parcial que supone unos ingresos inferiores al Indicador de la Renda de Suficiencia de Catalunya.

La promoción de la actualización, en el término más breve posible, del Indicador de la Renda de Suficiencia de Catalunya, el cual está congelado des del año 2010.

Incrementar la información con campañas y actos específicos, promovido desde el Ayuntamiento con soporte de técnicos y expertos de la Generalitat. Así todas las personas y familias que tienen derecho a beneficiarse de la Renta Garantizada de Ciudadanía puedan solicitarla.

Solicitamos la defensa de la Ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía delante de cualquier amenaza o recorte que se pueda dar en un futuro. Defender y garantizar el derecho de las personas más vulnerables es nuestro deber.

Por otro lado, damos soporte a la Declaración Institucional presentada por la CUP sobre el soporte a los profesores investigados por Fiscalía por delitos de odio. El gobierno español quiere purgar los colegios de los que no son afectos al régimen. Un comportamiento dictatorial que sufrimos por culpa del PSC, el PP y C’s. Los mismos que quieren pactar el año que viene al lado de los Comunes. Que la ciudadanía vaya tomando nota. El PP y C’s están muy cómodos gobernando al estilo franquista con el apoyo del PSC. Pues bien, aquí nos encontrarán defendiendo a nuestros maestros.

El Miquel Biada es otro objetivo del gobierno, lo quiere purgar de aquellas personas que no les gustan. Pues en mayo del año que viene les tendremos que purgar a ellos del gobierno.

Por último y no menos importante nos sumamos a la Declaración Institucional que se ha hecho conjunta contra la sentencia nombrada “La Manada”. En política, hay que tener más agallas cuando hay en juego la vida de una mujer. Y hemos visto como el gobierno del señor Bote ya se queda corto en muchos temas, pero cuando hay una violación de por medio no nos podemos andar con medias tintas.  Y en la propuesta presentada por el PSC se ha demostrado esa tibieza.

Las Naciones Unidas dicen que es una violación, Europa ha dicho que es una violación, pero en Mataró nos tiembla la mano. Así no se gobierna.

El Govern del PSC entrega Mataró Bus a una multinacional mexicana

El govern de Mataró cada dia fa un pas més per entregar el servei de transport públic d’autobusos a una multinacional mexicana: Avanza. La proposta del regidor David Bote i els seus companys de viatge és regalar un bé públic que paguem tota la ciutat. Els motius? Cadascú que tregui les seves conclusions.

Una de les estratègies principals que fa servir el PSC és desvincular el Pla de Mobilitat de la ciutat amb el Mataró Bus. És curiós com els socialistes de la nostra ciutat són els únics que pensen que la xarxa d’autobusos de Mataró no té res a veure amb la mobilitat a la ciutat, ni de les persones que hi viuen…

Les dues persones responsables de l’àrea de Mobilitat, primer la Núria Moreno i ara en Juan Carlos Jerez no tenen la capacitat d’obrir el calaix on han amagat el Pla de Mobilitat i fer-lo públic. Una prova més que el volen desvincular del Mataró Bus i premiar a una multinacional mexicana. I seguim sense conèixer els seus motius.

La seva excusa és la de sempre, tot és per culpa de l’oposició… El PSC és qui governa la ciutat i ha d’aprendre a assumir les responsabilitats de la seva mala gestió, des de fa dècades. El desgovern regna dins el PSC. Cadascú que tregui les seves conclusions.

La proposta del govern encara no ha passat pels Consells Territorials ni pel Consell de Mobilitat. Aquest últim acumula un any d’inactivitat i suposem que el govern l’activarà per la pressió que fem des de l’oposició. Segur que aquesta setmana tenim novetats.

 Proposta de mobilitat del PSC

  • Genera una hipoteca per 10 anys del transport públic que altres governs no podrem canviar encara que ho vulguem. A més, aquesta hipoteca amb la multinacional mexicana es pot estendre 2 anys més, és a dir, fins a 12.
  • Les presumptes millores que anuncia el govern són clarament insuficients per tenir un transport públic de qualitat tant pels usuaris com pels treballadors que l’han de fer possible.
  • La proposta del govern parla de temps d’espera de fins a 30 minuts. Clarament insuficient per potenciar l’ús del transport públic i que les persones deixin el vehicle privat. En 20 minuts, et pots recórrer una bona part de la ciutat caminant i encara més en cotxe.
  • L’informe fet per l’AMTU que demana la privatització total del Mataró Bus deixa molt a desitjar la seva imparcialitat. A l’anàlisi, les propostes on l’ajuntament té el control del servei són menystingudes.
  • L’actual propietària del Mataró Bus, per voluntat del PSC, és la multinacional mexicana Avanza. Es vol tornar a presentar per gestionar la xarxa d’autobusos malgrat totes les resolucions favorables als treballadors davant les denúncies d’assetjament laboral. Inspecció de Treball confirma la situació i encara n’hi ha d’altres per resoldre, algunes d’elles denunciades davant els Mossos d’Esquadra. Per decència i evident maltracte laboral, aquesta multinacional mexicana no s’ha de poder presentar a la licitació.
  • La ciutadania de Mataró és qui paga la major inversió que s’ha de fer, i que no assumeix la multinacional, com són els autobusos. Malgrat això, els beneficis se’ls queda un altre.
  •  El servei empitjora cada dia que passa. El govern vol que les línies 4 i 5 deixin de passar per la Plaça de les Tereses. A més, la línia 5 no vol ni que arribi a l’estació de tren.

Algunes contrapropostes

  • Seguim amb la mà estesa per arribar a un acord multipartit en benefici de les mataronines i els mataronins. Encara podem portar a bon termini una millora considerable del transport públic a Mataró.
  • Baixar el bitllet senzill a 1 euro per potenciar l’ús de l’autobús, reduir la càrrega a les butxaques de la ciutadania i millorar l’aire que respiren les mataronines i els mataronins.
  • Ampliar els horaris fins a la matinada a la zona de l’Hospital de Mataró.
  • Reforç de les línies 1 i 2 ja que són circulars i necessiten més temps per fer el trajecte.
  • Reforç de la resta de la línies amb una major presència d’autobusos.
  • Inversió clara i decidida per autobusos híbrids i elèctrics per millorar la salut de la ciutat.
  • Reduir la hipoteca de 12 anys a 4. Si la concessió és de només 4 anys, cada govern podrà decidir incorporar millores al transport públic.
  • Crear una empresa mixta público-privada on el control estigui en mans de l’ajuntament amb un mínim del 51% de les accions. Qui inverteix, controla.
  • Aquesta empresa i els treballadors han de col·laborar estretament ja que són els que millor coneixen el funcionament del Mataró Bus. La proposta és la creació d’un Òrgan de Control de Gestió dins l’empresa mixta.
  • El Comitè de Seguretat i Prevenció ha de tenir protocols reals i efectius de control.
  • Controls periòdics amb enquestes de qualitat i índexs de qualitat percebuda per part dels usuaris i dels treballadors.
  • Les possibles penalitzacions a l’empresa gestora i, sobretot als treballadors, han de quedar ben definides i han de ser públiques en un portal de transparència.
  • Control real amb i dels operadors interurbans per evitar la competència deslleial al transport públic.
  • Creació d’una Estació d’Autobusos (cotxeres) en condicions. D’aquesta manera els treballadors podran fer la regulació en condicions.

El transport públic de Mataró ha de ser assequible i eficient per a la ciutadania i que només utilitzin el cotxe per casos d’emergència.

GRUP MUNICIPAL VOLEMataró

Per què necessitem una carta de drets socials? 📜🤝

 Per què necessitem una carta de drets socials?

1.1   El perquè de la necessitat d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya.

1.1   Situació actual. Degradació permanent dels drets socials. Àmbit general.

Després d’un llarg cicle electoral i de retrocés de les mobilitzacions, apareixen signes de reanimació que apunten a l’inici d’un nou cicle de lluites i mostren que és possible recuperar el carrer i plantar cara als governs i a la UE.

El poder econòmic concentrat en la banca i les entitats financeres són avui, més que mai, l’autèntic poder que decideix les polítiques públiques a través de pressions que pretenen convertir les institucions en un instrument més al servei dels seus interessos. D’aquesta manera, la democràcia queda eclipsada fins a desaparèixer pels dictats dels lobbys financers i la patronal.

Enmig d’una corrupció insuportable i un sistema financer de la mà dels governs neoliberals, ens parlen d’una “recuperació econòmica” que no és tal per a la gran majoria treballadora. Al servei de banquers i especuladors, des que va esclatar la crisi en 2008 l’estat espanyol s’ha consolidat com el segon país de la UE en desigualtat social amb una distribució de la riquesa injusta, al punt que l’1% més ric posseeix el 20% de la riquesa social.

Les últimes reformes laborals han suposat un gravíssim atac a la classe treballadora, facilitant encara més els acomiadaments i provocant la generalització de la precarietat, les dobles escales, la subcontractació i els baixos salaris, en molts casos miserables.

El govern amb la “Llei Mordassa” i les empreses amb la por a l’acomiadament i la repressió sindical, tracten de frenar les lluites. Els casos més flagrants són els d’Andrés Bódalo, Alfon, Sidil Moctar i Rafa Díez, tots ells empresonats. A mes, en el últims anys hem vist com la Fiscalia perseguia aquelles veus dissidents en el món de la cultura i les xarxes socials que criticaven les polítiques d’Estat.

El govern del PP ha “augmentat” les pensions un 0,25% quan la inflació interanual està en un 2’6%. Des de l’esclat de la crisi, les pensiones han perdut 7 punts i ara diuen que en cinc anys en perdran 7 més. Això succeeix quan més de la meitat dels pensionistes cobra per sota del salari mínim i el 34% de les famílies depenen de les pensions; quan les noves pensions empitjoren cada any per la implantació de les reformes de Zapatero i Rajoy.

Després de saquejar el fons de reserva de les pensions, ara preparen una nova andanada, justificant-la en un “dèficit” que no existeix per rescatar la Casa Reial, l’exèrcit, l’Església o els privilegis de la classe política. Volen destruir el sistema públic de pensions per afavorir el negoci privat de bancs y asseguradores.

L’estat espanyol destina oficialment a “Defensa” el 0,9% del PIB. Ara, sota pressió de Trump i l’OTAN, volen augmentar la despesa al 2%. Els mateixos que parlen del “dèficit insostenible” de les pensions pretenen apujar la despesa militar en més d’11.000 milions! No volem una Europa fortalesa i imperialista, que alimenta i fa negoci amb la guerra i el patiment dels pobles. No volem OTAN ni bases. No a la despesa militar i a la guerra!

Els tractats de lliure comerç com el CETA (subscrit per la UE i Canadà), TTIP i TISA, són un atemptat contra els serveis públics, els drets socials, la salut i la sobirania alimentària, en benefici de les grans multinacionals.

 

1.2  La situació a Catalunya

A Catalunya la població catalana en risc de pobresa arriba al 19,2%. L’atur afecta a 418.000 persones i més de dos terços no cobren prestacions. Les famílies on cap membre no treballa són 176.200 (última dada 2017). Tenim 10 desnonaments diaris només a Barcelona, mentre es disparen els lloguers. Els governs afirmen que es crea ocupació, però la gran majoria són contractes -escombraria amb sous indignes. Els immigrants son tractats de manera inhumana, sense regularitzar, i encara pitjor als CIEs.

El govern de Junts pel Sí va arribar a dir que els seus pressupostos eren “els més socials de la història”, però la despesa social queda molt lluny de la de 2010, mentre els impostos als rics ni es toquen, accepten les imposicions de la UE i de Montoro i segueixen pagant un deute il·legítim que ens ofega. Les úniques concessions fetes, en Ensenyament, han estat fruit de la mobilització.

En Educació, la inversió segueix a la cua de l’estat i d’Europa: supera poc més del 3%, quan per llei hauria d’arribar al 6%. Patim unes polítiques regressives que afavoreixen la concertada i l’equiparen amb la pública, alhora que introdueixen models de gestió empresarial en la xarxa pública. No acceptem aquesta política privatitzadora ni la perpetuació de les retallades (16% des de 2010). Cal revertir-les amb urgència. El govern també perpetua la retallada del 14% en la despesa pública en la Sanitat i segueix afavorint els negocis privats i la mercantilització del sistema sanitari. És urgent revertir les retallades i recuperar les plantilles, posar fi a la precarietat, reduir les llistes d’espera i recuperar els serveis privatitzats, llits, plantes i serveis tancats el 2011. Cal potenciar l’atenció primària, la salut comunitària i l’acció multisectorial per anar a algunes de les veritables causes de les malalties, causades per la desigualtat i la injustícia social. Els centres sanitaris no es poden tractar com a empreses privades. No acceptem el model d’un CatSalut organitzat en benefici de la sanitat concertada. Lluitem per un veritable Servei Nacional de Salut de gestió i provisió públiques, gratuït, universal i de qualitat.

A més, hem viscut en els últims mesos un augment de l’escala repressiva per part de l’estat espanyol amb la cota més alta viscuda el dia de la celebració del referèndum: l’1-0. Censura als mitjans de comunicació, intents de registres a seus culturals i polítiques sense ordres judicials, retirada massiva de cartells, clausura de webs, càrregues policials amb un balanç de 1.066 ferides, campanyes mediàtiques i judicials de criminalització de veus dissidents i presos polítics.

Després dels fets del 20-S, des de les Marxes de la Dignitat i altres sectors, vam impulsar a Catalunya una plataforma àmplia de moviments socials i sindicals per les llibertats i contra la repressió que va permetre l’èxit de la Vaga General del 3-O i, posteriorment, respondre des de la mobilització al carrer l’aplicació del 155, eina indispensable per fer front a l’embat del règim del 78.

 

2.  El perquè d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya.

2.1   Reprenent la lluita al carrer. Temps de lluites.

Les mobilitzacions de les Marxes del 25 i 28 de febrer de 2017, les grans manifestacions del 8 de Març, les ILPs com la Renda Garantida de Ciutadania, les mobilitzacions de l’Educació i les lluites en curs, entre les que destaquen les Marees Pensionistes i els estibadors, Titanlux, plataformes digitals, sense oblidar les Kellys i els manters, les lluites per la vivenda i pel dret a la ciutat, les campanyes d’STOPujades i remunicipalització de l’aigua, obren el camí a un nou cicle de lluites.

El 18 de febrer a Barcelona, 200.000 persones reclamàvem una acollida digna als refugiats. Mentrestant, la Comissió Europea crida a deportar immigrants i a augmentar el temps de detenció als CIEs. Hem de desemmascarar la hipocresia de les administracions i posar fi a la política racista de la UE i els governs.

Volem acollir en condicions dignes, amb plens drets i llibertats: als que busquen refugi i als immigrants que ja hi són. El moviment feminista irromprà amb força aquest 8 de març, lluitant contra la involució de drets i la discriminació. Les dones són les primeres a patir les retallades i privatitzacions. Els seus cossos són mercantilitzats, són objecte de tràfic. Són invisibilitzades i assassinades, doblement explotades i oprimides, davant la indiferència de les administracions. Exigim recursos per frenar la violència masclista! Prou violència i terrorisme masclista, ens volem vives! Prou discriminació patriarcal, igualtat de drets real i efectiva!

Més que mai, la defensa de les pensions y dels serveis públics exigeix anteposar les necessitats socials de la immensa majoria, urgents i inajornables, al pagament del Deute i al compliment dels Dèficits imposats per la Unió Europea i garantits a través de l’article 135 de la Constitució.

La Unió Europea ha deixat en evidència a Grècia, aquí i arreu, que és una màquina de guerra al servei del poder econòmics i contra la classe treballadora i els pobles d’Europa. El poble català no pot identificar-se amb un estat espanyol emparat en una Constitució que li nega el dret a l’autodeterminació, exigit pel 80%. El dret d’autodeterminació és inalienable i el seu exercici no pot estar supeditat a la voluntat de l’Estat. El poble català ha de poder decidir el seu destí nacional en tots els àmbits, en tant que lluita de manera solidària amb els pobles de l’Estat.

La crisi del règim del 78 fa aparèixer l’oportunitat i la necessitat d’un procés constituent català des de baix, sobirà i alhora associat als dels altres pobles de l’estat, que posi en valor les aportacions dels diferents moviments: des de la lluita per les pensions, l’educació i la sanitat públiques, al “compromís de les escales”, la ILP d’habitatge i de la renda bàsica, la lluita ecologista, per un nou model energètic i contra els transgènics, el maltractament animal o processos com el multireferèndum. En resum, donar potència constituent a les lluites de la classe treballadora i els moviments socials.

 

2.1.2 Sobiranies. Un nou model de societat al servei de les classes treballadores i no del capital.

L’acció política i institucional ha d’avançar cap a un canvi que comporti benefici per a les persones i els seus interessos per sobre dels dictàmens del mercat i els interessos del capital.

L’interès general ha de prevaldre per sobre de l’enriquiment particular i per això l’activitat econòmica ha de prioritzar les seves actuacions tot assegurant el manteniment i la defensa dels drets socials i civils bàsics fonamentals.

Catalunya no pot suportar polítiques públiques que promouen el desmantellament d’allò comú i que ens acosten a nivells de de desocupació, pobresa, misèria, destrucció de serveis públics i recessió.

 

2.1.3  Carta de drets socials: una eina per la lluita

Es per tot això, que des de les Marxes de la Dignitat fem una crida a totes les persones, entitats, col·lectius i moviments socials per tal de construir entre totes la “Carta de Drets Socials de Catalunya” que:

  • reculli les reivindicacions dels diferent moviments,
  • sigui un instrument per a la unificació de les lluites,
  • creï espais arreu del territori de coordinació local-comarcal que vagin articulant els fonaments d’aquesta altre Catalunya que reivindiquem des dels moviments socials,
  • esdevingui una síntesis de les aspiracions i reivindicacions més sentides per la classe treballadora i els sectors populars d’aquest país.,
  • es converteixi en referència social ineludible en el debat sobre el país que volem.

L’elaboració d’aquesta Carta s’ha de sustentar en un autèntic procés participatiu, que permeti impulsar les lluites i les reivindicacions de tots els sectors, de les diferents organitzacions de l’espectre social i sindical, per coordinar els esforços de totes amb l’objectiu de posar les bases d’un nou model social i econòmic al servei de les classes populars d’aquí i d’arreu i no del Capital.

La por, la resignació i la passivitat no han conquerit mai cap dret, ni servit per defensar els que teníem. La reactivació de les lluites mostra que hi ha un nivell de resposta a les polítiques de la dreta que és possible organitzar. No hem d’esperar solucions del parlament. És temps de lluitar, d’implicar-nos i no delegar.

En aquest moment on l’exercici del dret d’autodeterminació és una reivindicació compartida per la immensa majoria de la població de Catalunya, cal també, més que mai, que a part de la lluita per fer efectiu aquest dret fonamental, els sectors populars i la classe treballadora ens organitzarem per decidir i dir ben clar i alt quin model polític, social i econòmic volem.

Comencem a traçar, entre tots i totes plegades, l’elaboració d’aquesta eina de lluita amb un doble objectiu:

  • Posar l’economia i els recursos al servei de la ciutadania catalana.
  • Construir una societat més justa amb unes condicions de vida dignes mitjançant el reconeixement i exercici dels drets socials bàsics.

 

https://cartadretsocials.org/2018/02/12/the-journey-begins/

 

La Claudia es queda a casa

Desprès de 8 mesos de lluita i negociacions, la família de la Claudia Lémos ha resolt la seva situació habitacional. Se li ha assignat una vivenda digna a una família necessitada. Us donem les gràcies a totes per fer-ho possible!  A StopDesahuciosPAIcAM-Plataforma d’Afectats per l’ICAM i l’INSSPAH MataróPlataforma de Afectados por la Crisis i en especial a totes les persones de Serveis Socials de l’Ajuntament de Mataró.

Aquest és un dels més de 2.000 casos que està passant a Mataró. Tenim un problema real i greu a la ciutat. El Govern ha de donar resposta de debò. Deixar-se de plans 2022 o 2050 i veure els casos que estan succeint a la ciutat que diu que està governant. I posar-se a treballar en accions directes reals i efectives.

Aquí us deixem el programa de MAR TV, L’Àgora que dediquem a alguns dels casos de falta de habitacionalitat a Mataró, entre els quals està la de Claudia Lémos.

A Mataró urgeix polítiques d’habitatge

El Tecnocampus de Mataró és un espai en el qual s’ha de desenvolupar, un espai que necessita creixa. Necessita un campus universitari més ampli, necessita una residència d’estudiants i més facultats. Per això l’Iveco-Pegaso hauria de ser l’eix estratègic del districte del coneixement i no una zona per fer tornar a créixer la bombolla immobiliària.

A on és la residència d’estudiants? A on és la residència d’avis? A on són els pisos de protecció oficial? A on és l’edifici de la Formació Professional. La Porta Laietana ha sigut un fracàs per PUMSA i per aquest Ajuntament.

Estem d’acord que les empreses vinguin a Mataró, estem d’acord que s’ha de fer un pla estratègic de ciutat, estem d’acord que s’ha de mirar la ciutat dintre d’un context (cosa que no fa aquest govern socialista, la qual cosa ho estem denunciant des del 2015), però hem de pensar en el present. I el present és que tenim problemes molt grossos d’habitatge a Mataró.

Tenim esperes de més de 8 meses per arribar a una taula d’habitatge a on les persones estan desesperades perquè no tenen habitatge i moltes d’aquestes famílies són amb fills. Tenim més de 20 concertacions d’habitatge concedides a les famílies vulnerables que estan esperant l’habitatge promès. Es necessiten més de 2.000 habitatges per aquestes famílies, cosa que no diem nosaltres, sinó Benestar Social. Tenim més de 2.200 famílies registrades, que sapiguem, amb una vulnerabilitat extrema, amb pobresa. Això està passant a una ciutat a on ara volen construir habitatges d’alt standing.

Es té previst fer un gratacel al costat de la Farinera i la nau d’un interès arquitectònic immensurable de l’arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner. Sense oblidar-nos de la Nau Vapor Gordils, la nau més antiga de l’estat espanyol, amb una gran deixadesa que qualsevol ciutat la tindria amb el més alt valor, a on la taparà sos nou gratacels. I podíem seguir amb el Cafè Nou, el Parc Central Vell, la Plaça Gran, …

Si no en teníem prou, l’increment del lloguer de 20% l’últim any no ho millora. L’increment a Barcelona de l’especulació fa expulsar a la gent a fora de l’àrea metropolitana. Si a més a més li sumem la falta d’habitatge públic, fa que l’increment del preu sigui a l’alça.

Parlem ara de la zona terciària que volen construir a la zona. Tenim l’exemple del fet que com va anar en el Rengle-Tecnocampus. No anat molt bé, ni gaire fi. Ens hem de replantejar aquest ús terciari cap a on va destinat, a qui va destinat i qui el gestionarà en èxit, no com el Sorrall o el mateix Rengle. Hem vist que tots els fracassos els diners que ens ha costat a les arques municipals, és a dir, a totes les mataronines i mataronins.

Per això, hem presentat una Declaració Institucional a on la manca de resposta a ciutadans als quals se’ls vulneren principis constitucionals com són el dret a l’habitatge, especialment a la nostra ciutat, ja que són les administracions locals les que han de donar resposta mitjançant els serveis socials a aquesta situació, sense que serveis socials tinguin recursos per fer front a situacions tan injustes i dures en l’àmbit social. Deixant als afectats en un “limbo” legal per una banda, i per l’altra en una situació d’incompliment constitucional (Article 47 CE) i vulneració de drets fonamentals.

Conseqüència d’aquesta situació les administracions locals es veuen obligades a assolir responsabilitat per les que no tenen prou recursos i no són competència d’aquestes.

És per tot l’exposat que proposem al consistori que faci arribar a la Generalitat i al mateix estat els següents acords:

  1. Reclamar a la Generalitat que acompleixi amb les concertacions de les taules d’emergència, donant una resposta real d’habitatge als casos estudiats i acceptats.
  2. Desenvolupar polítiques d’habitatge, que garanteixi l’habitatge als ciutadans més vulnerables.
  3. Establir, potenciar i coordinar de forma estratègica al llarg del territori català promocions urbanístiques d’habitatge de promoció oficial, incentivant als Municipis de totes les formes que permetin les lleis.
  4. Tenir present pels propers pressupostos inversions en polítiques d’habitatge per poder desenvolupar diferents projectes diversos, mitjançant la inversió pública, incentivació de cooperatives de l’habitatge.
  5. Instar al Govern Espanyol a garantir la llei respecte a la Constitució i el dret dels ciutadans a un habitatge digne.

En definitiva, necessitem canviar els valors de la ciutat de Mataró a una ciutat sostenible. No un Pla Estratègic 2022 o 20250 especulant amb l’escàs sol urbà que ens queda. I més al costat d’un valor en alça com és la zona del Tecnocampus. Necessitem la cohesió social i el consens de la ciutat per no convertir la ciutat en una ciutat dormitori, en una ciutat morta.

VOLEMataró con las reivindicaciones de los Pensionistas

Carta que presenta VOLEMataró al Consistorio en defensa de las reivindicaciones de los Pensionistas.

La carta:

Con la intención de dar una respuesta las reivindicaciones de l@s pensionistas asumiendo el compromiso adquirido en la pasada audiencia pública de febrero y basándonos en las peticiones, quejas de la coordinadora. Este consistorio se dispone a dar respuesta a Marea Pensionista Mataró/Maresme y la Plataforma en Defensa de las Pensiones Públicas.

La preocupación por las pensiones, la pérdida de valor económico y las subidas insuficientes son una preocupación social y política, dado que las subidas anunciadas por el actual Gobierno, ni siquiera se equiparan al IPC anual.

Lo que lleva a este consistorio a dar un paso al frente y mostrar a través de esta misiva consensuada por mayoría de Grupos Municipales, y con el objeto de hacer llegar al congreso de los diputados la queja conjunta, la solidaridad e inquietud de políticos con   el colectivo de pensionistas de nuestra ciudad y del Maresme (Marea pensionista de Mataró y plataforma en defensa de las pensiones públicas). Que se han dirigido a este ayuntamiento a solicitar apoyo de sus Representantes políticos en el consistorio, en sus reivindicaciones y hacer de alta voz de las mismas, tanto a nivel ciudadano, cómo entre instituciones Supramunicipales.

Dirigimos esta carta a la señora Presidenta de la comisión parlamentaria del pacto de Toledo, Doña Celia Villalobos,

En calidad de presidenta de la comisión del pacto de Toledo, este consistorio se pone en contacto con usted, para informarle del apoyo  y defensa al sistema público de pensiones. A favor de las reivindicaciones y peticiones que a continuación aparecen en el listado que en breve detallamos.

Entendiendo que el papel de la presidenta es el de salvaguardar y proteger la estabilidad, equilibrio y sostener el pacto de Toledo.

Respetando y recuperando las quince recomendaciones que se acordaron en el año 1996. Así cómo poner en marcha la comisión permanente no legislativa de vigilancia continua y debate abierto con el objetivo de garantizar las pensiones, su evolución y el sistema. Para hacer frente en la buena gestión de sostenibilidad, garantías y protección de l@s pensionistas, así como del sistema de pensiones.

Revisando las Recomendaciones del pacto de Toledo, verificamos que la única Recomendación que se ha puesto en marcha es la primera, puesta en marcha en plena crisis económica en el año 2014. Estando esta Recomendación aún sin terminar.

Viendo el poco interés prestado a garantizar nuestros derechos cómo pensionistas y a desarrollar las Recomendaciones del Pacto de Toledo, consensuadas por sindicatos, Patronal y Políticos de todas las sensibilidades.

Proponemos se recojan toda una serie de medias a las que instamos al Gobierno español ponga en marcha y de respuesta a nuestra petición:

  1. Documentar de forma clara, pública y entendedora para l@s ciudadanos del país el estado del fondo de Reserva. (Progresión económica desde el 1995 hasta la fecha actual). Facilitar esta información de forma telemática de acceso fácil y a través de los medios de comunicación del país.
  2. Instalar mecanismos de lucha contra el fraude de forma que la ley obligue a nutrir los fondos de las pensiones y se termine con la precarización laboral y la economía sumergida. Aumentando así los ingresos y garantizando las pensiones presentes y futuras, mejora de medios de recaudación y control.
  3. Persecución de los grandes evasores de impuestos fiscales, tanto de las multinacionales, cómo de los grandes imperios económicos. (Rompamos con la España del Lazarillo de Tormes, que no ha traído más que la cronificación de la pobreza.)
  4. Solicitamos que el Gobierno deje de hacer de comerciales de los Grandes Bancos, publicitando planes de pensiones. Cumplan ustedes con el pacto de Toledo. En vez de promocionar a la banca, busquen ustedes nuevas formas de aportación a la seguridad social y al sistema de las pensiones.Coordinen esta estructuración y revisión de las necesidades a afrontar para garantizar las pensiones con un estudio serio, de gobierno de presente y futuro en como repensar el mercado actual laboral.
  5. Reactivar el Pacto de Toledo de forma que se ejerza un control continuado y una fiscalización con la creación de un observatorio ciudadano compuesto por expertos y colectivos social implicado, para vigilar y actualizar de forma periódica los fondos de Reserva de las pensiones.
  6. Hacer públicas y abrir un debate en la sociedad para dar respuesta a todos estos temas utilizando todos los medios actuales, medios de información, TICS etc.

Desde el Ayuntamiento de Mataró damos respuesta a la petición de pleno del pasado mes de febrero del 2017 y trasladamos la petición a la presidenta de Toledo y a su vez al congreso de los diputad@s.

Carta oberta a la ciutadania de Mataró

Mataró necessita persones compromeses amb la ciutat i, sobretot amb la seva gent. Tots nosaltres intentem que aquesta ciutat tiri endavant, prosperi, sigui més rica i es converteixi en un lloc el més perfecte possible per viure-hi.

No obstant això, fa massa anys que un dels nostres eixos, el que ens dóna una part de la nostra identitat, no té el suport que es mereix i que necessita. Parlo del barri del Centre. 

Es necessari que Mataró tingui gent compromesa amb aquest barri dins l’Ajuntament. Fet que ara no passa.

Per tant, anem camí de convertir Mataró en una ciutat dormitori, en una ciutat morta.

Un exemple del que acabo de dir. L’altre dia vaig anar a la reunió informativa sobre el Pla d’Impuls al Centre de Mataró (#FemCentre), a Can Palauet. Després d’escoltar l’alcalde David Bote, la regidora Núria Moreno i els comerciants i veïns del Centre, estic convençut que el Pla d’Impuls del Centre és un pla sense cap futur.

Només és fum i ja ens n’hem empassat molt durant massa anys.

L’ambient que hi havia a la sala mostrava la preocupació que tenen els veïns del Centre de tenir solucions immediates i urgents que no arriben.

Estic d’acord que s’ha de traçar un full de ruta, tot i que els nostres polítics ho han transformat en una màquina de vendre fum. La ciutat i el Centre tenen urgències i no podem fer volar coloms. Necessitem solucions reals.

Un bon polític pensa en el bé comú de tota la ciutat i no només en el seu. Per tant, la millor manera de poder aportar alguna solució és tancar acords amb tots els partits i amb els mataronins i les mataronines. Tothom hi ha de participar i dir-hi la seva.

De què serveix presentar un Gran Pla pel Centre de Mataró si després es queda en un no-res o directament es guarda en un calaix? Segurament si els obríssim, trobaríem desenes de plans guardats sense executar. Si els fa mandra fer política de debò, que deixin pas a uns altres que sí vulguin treballar per Mataró.

Ens diuen que “l’objectiu és que el centre sigui més atractiu per a residents, visitants i agents econòmics, que posi en valor el patrimoni i amb condicions òptimes per potenciar l’activitat econòmica”. Veieu com la màquina de fum funciona? Qui està en contra d’un objectiu així? Ningú! Però, com es porta a terme? Aquí és on el govern falla estrepitosament.

També ens diuen que volen “un centre de Mataró per viure-hi, per veure i per viure’n”. Però la realitat és que fa més de 20 anys que no s’ha invertit al Centre. Si no cuidem un òrgan vital com és aquest barri, la ciutat no resistirà gaire més.

El govern està més pendent de l’ampliació del Mataró Parc que de potenciar el nostre comerç, el que sap que aixeca la persiana no només per guanyar diners, sinó per fer progressar la seva ciutat.

Tanquen comerços d’una manera alarmant. Sense ells anem camí de convertir-nos en una ciutat morta. I qui vol viure en una ciutat morta?

Qui no ha passejat pel Centre i s’ha trobat carrers a les fosques? Amb més llum i de qualitat, les persones se senten segures. I una ciutat segura és una ciutat que prospera.

Patim una deixadesa crònica en “estructures de ciutat” com l’auditori del Parc Central Vell, la Plaça Gran, el Cafè Nou… La llista és massa extensa.

Tenim problemes greus de mobilitat al Centre: en transport públic, per manca d’aparcament i per massificació de cotxes. Així pensa el govern vendre una ciutat atractiva perquè ens visitin i enriqueixin la ciutat? La imatge no és precisament bona. No hi ha un Pla de Mobilitat? Segur que està al calaix, com tota la resta.

Els joves de la nostra ciutat on poden gaudir de l’esbarjo i l’oci esportiu, fora de l’horari escolar? Les alternatives són massa escasses.

I la llista pot seguir, per desgràcia de Mataró.

En definitiva, el Centre s’ha de potenciar urgentment abans no mori esperant els plans que mai arriben, però la desídia, la desgana i esperar amb els braços són les actituds que s’han imposat a bona part de la nostra classe política.

Cal compromís. Per això, jo l’agafo davant la ciutadania de Mataró amb aquesta carta oberta i, especialment, amb els meus veïns i veïnes del Centre.

Mataró a 13 de març de 2018

David Lloveras Mir

El 8 de març, fem vaga

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, s’ha convocat una vaga de les dones. Es fa una crida a secundar els aturs, per a totes les dones que puguin i per totes les dones que no.

A Mataró tindrem una concentració a l’Ajuntament a les dotze del migdia. I a les 18 hores una manifestació que començarà en la Plaça Miquel Biada, enfront de l’Estació de Renfe.

Fem una altra crida a totes les dones perquè aquest 8 de març surtin al carrer a cridar “lliures, vives, feministes, combatives i rebels”.

Dia Internacional de les dones

A part de la vaga, tenim altres activitats per debatre i posar a primera fila la importància de la dona en aquesta societat. El mateix dijous, 8 de març a les 19.30, tindrà lloc l’Acte Institucional a la sala de sessions de l’Ajuntament a càrrec de Margarida Colomer. En acabar l’acte es farà lectura del manifest institucional. El 9 de març a partir de les 10 hores tindrà lloc la I Jornada de debat feminista, a la sala d’actes del Cafè del Mar.

Mataró necessita una Tercera residència pública

Aquest dijous, 1 de març a les 19.00, tenim Ple Ordinari del mes de març. En aquest ple presentem una proposta de resolució, sol·licitant espais d’atenció per a la gent gran (tercera residència pública i pisos tutelats), i un prec, sobre un espai skate a Cirera.

Proposta de Resolució Creació d’espais per a la Gent Gran

Des de VOLEMataró ens preocupem per la Gent Gran a Mataró i el seu benestar. Per això aquest mes hem presentat aquesta proposta de resolució, que la presentem junt amb el PSC i amb el suport de CiU, Ciutadans i PP.

A Mataró troben 16 residències que donen servei majoritàriament a persones dependents. Hi ha alguna petita excepció, com per exemple a la residència de Gatassa on hi ha apartaments tutelats. No hi ha més oferta pública. Uns 8 centres de dies, dues de les residències són públiques, una Municipal i altra gestionada per l’ICASS. La resta o centres col·laboradors o bé centres concertats (amb places públiques). Això en quant atenció. Som conscients que Mataró ofereix altres oportunitats per la gent Gran com casals, activitats esportives, menjadors socials, etc.

Actualment a Mataró hi ha un increment molt notori de gent gran que viu sola a casa seva. La situació per molts ciutadans es complica a mesura que la salut no acompanya i les persones grans comencen a tenir necessitats per poder desenvolupar la seva vida diària. La família moltes vegades, si es té, fa aquesta funció curadora, que una societat moderna hauria de tenir prevista segons l’evolució i les xifres de la població i el seu envelliment. Si pertanys als més vulnerables econòmicament, i la teva família o no pot o no existeix, comença l’odissea.

Si es decideix que la millor atenció per l’evolució de la persona serà més convenient realitzar-la en una llarga estada i/o residencia les 24 hores. De places públiques a Mataró oblidat, llistes per més de dos anys i places públiques concertades llistes de sis a vuit mesos i probablement fora de Mataró com poden ser Llavaneres, Vilassar de Mar, etc. És a dir, el desarrelament ja és una realitat amb el dolor, les dificultats i l’augment de vulnerabilitat tant emocional com física que això representa. En definitiva; “Exilien als nostres avis després de tota una vida a Mataró”.

Aquesta preocupació per les places residencials i de centre de dia a la nostra ciutat ja la vàrem presentar en una Declaració Institucional, aprovada en majoria a Junta de Portaveus (Maig 2017) per la recuperació de places residencials per a Gent Gran i Centres de Dia als municipis. I ara anem més enllà, demanant la tercera Residència Pública i un estudi per tenir més pisos tutelats a Mataró.

Aquí teniu la Proposta de Resolució.

Prec un Skate a Cirera

La manca d’espais per l’oci al barri de Cirera per la gent jove és una reivindicació vella. Davant la no resposta de l’ajuntament i les administracions públiques, els joves han pres la iniciativa de construir un espai on poder fer esport i reunir-se d’una manera sana, social i desenvolupant una afició que els uneix i els integra. És a dir, posen en pràctica els valors socials, ètics i morals.

Des de fa més d’un any i per iniciativa pròpia estan desenvolupant un projecte en la construcció d’unes pistes d’skate. Les pistes avui dia són una realitat gràcies a l’esperit voluntariós i treball en equip. Per aquest motiu sol·licitem a l’ajuntament la seva regularització, reconegui i acompanyi aquest projecte amb les següents demandes:

  • Sol·licitar a l’ajuntament els cedeixi aquest espai per poder desenvolupar, activitats esportives amb l’skate.
  • Sol·licitar un acompanyament tècnic a la feina feta, obrir les portes de manera que els joves entrin amb dignitat i sense tenir que corre cap risc.
  • Reconèixer públicament la labor i beneficis de la pràctica d’aquest esport urbà, donar a aquest espai la legitimació perquè sigui una zona per joves digne i segur.
  • Arribar amb un conveni per la utilització de l’espai amb l’ajuntament, esports i els propietaris de l’espai en concret si calgués.
  • Posar en marxa un educador de barri que acompanyi, recolzi i ajudi en les necessitats de la gent jove al barri.

Aquí teniu el Prec

Ple Extraordinari El Rengle i El Sorrall

Ple Extraordinari sobre el Rengle i el Sorrall

Aquest 22 de febrer de 2018 serà recordat com el dia que es van treure les vergonyes d’un Consistori que no ha estat a l’alçada de les mataronines i mataronins dels darrers mandats. Els mandats de 2003-2007 i 2007-2011 són els culpables de la mala gestió del Rengle i el Sorrall, que ha portat a la ciutat de Mataró a tenir el deute que té. No serem còmplices d’aquests tipus de gestió i sol·licitem al Govern que mai més aquest ajuntament estigui arrossegat pel terra per aquesta mala gestió, i no normalitzarem les pèssimes gestions de l’època. Perquè les arques públiques són responsabilitat de totes i no el negoci particular de ningú.

El Rengle

De tot el procés vist i viscut amb aquesta comissió del Rengle, cal destacar:

En primer lloc: indignació amb majúscules en veure com es malgasten els diners de tota la ciutadania sense cap mena de control, ni rigor. Una mostra més d’incompetència política dels governs socialistes d’aquesta ciutat.

En segon lloc: una hipoteca que pesarà durant molt de temps a les butxaques de les mataronines i mataronins, ja prou buides per la incapacitat del govern de generar llocs de feina.

L’Ajuntament, la seu de la sobirania de Mataró, ha jugat el paper de “Banc Dolent”, sense permís del poble. No només això, sinó que els mataronins hem estat sotmesos a pagar i patir els errors, la mala gestió i la irresponsabilitat d’un govern, on alguns dels grans responsables de tot aquest desastre són el senyor Arcadi Vilert Soler i el senyor Ramon Bassas Segura. No ens oblidem de la part comercial i tècnica del projecte, liderat per la senyora Alícia Romero Llano. Suposo que malgastar els diners com ho va fer és el que l’ha catapultada al Parlament de Catalunya, no? Realment els socialistes són ben curiosos a l’hora de donar recompenses.

En aquest Ple Extraordinari, els mataronins i mataronines necessiten explicacions dels responsables i saber perquè de l’Ajuntament, que se suposa que ha de governar per millorar-los la vida, els ha maltractat en aquest projecte. Un maltractament que té diverses cares com la de l’interventor, diferents tècnics i polítics. Repassem algunes de les irregularitats que ha comès el govern d’aquesta ciutat i que ens han costat molts diners. Estaria molt bé que el senyor David Bote Paz i la resta de regidors del PSC prenguessin nota per evitar seguir cometent els mateixos errors. Que prenguin nota des de Ciutadans, ja que sembla que ben aviat seran companys de viatge inseparables.

  1. Un projecte inicial valorat i licitat per 22 milions d’euros, acaba costant un 43% més. És a dir, que les mataronines i  mataronins paguen 10 milions d’euros més del que toca.
  2. Tenim més de 78 partides injustificades, sense cap signatura dels arquitectes… Molt transparent i democràtic… Fa molta pudor…
  3. S’han fet coses estranyes com aplicar un mètode alemany per fer front al pagament un cop s’acabi el projecte. Després de 20 mesos havia d’acabar l’obra, però quina casualitat… Acaba 14 mesos més tard amb un encariment de l’obra…
  4. Segueixin apuntant els regidors que encara no hem acabat… Hi ha un canvi de direcció del projecte en un consell d’administració de PUMSA. Passem d’una UTE (Unió Temporal d’Empreses) que feia els controls i informes a nivell tècnic i exercint un control a “Fomento de Construcciones y Contratas”. Doncs passem d’aquesta empresa a l’empresa GPO que, sense cap mena d’explicació deixa de fer un seguiment, exigir els controls que són necessaris… Una vegada més, una situació que fa molta pudor. I mira quina casualitat, que amb aquesta nova empresa, s’assumeix un “sobrecost” de l’obra de 6 milions d’euros sense demanar cap mena d’explicació. Una vegada més, les obres s’encareixen i paga el poble. A algú li sona aquesta manera de fer negocis? El resultat, és que les persones de Mataró han de pagar un deute que no han demanat. Haurien de sortir els responsables al carrer ha explicar a la gent que tenen un altre deute de 6 milions d’euros a canvi de res.
  5. Per si això fos poc, ens trobem un encàrrec singular i curiós des de l’IMPEM sota la responsabilitat de la senyora Alícia Romero Llano, l’actual diputada del PSC. Aparaula amb uns amics uns estudis de televisió amb un cost afegit de 700.000 euros. No hi ha cap contracte pel mig. Segur que qualsevol persona del carrer sap com acaba aquesta història. Exacte, amb una mica més de deute i cap estudi de televisió construït al Rengle.
  6. Una vegada més tornem a l’empresa de “Fomento de Construcciones y Contratas”. A veure quina ens han fet ara… Paguem a l’empresa la gestió de les terres contaminades. Què fa l’empresa? No justifica cap mena d’abocadors d’aquestes terres. És a dir, paguem per un servei que no es fa… Molt típic… Però no només això, sinó que les terres que nosaltres paguem perquè siguin tractades, l’empresa les torna a vendre!

Se n’adonen del que ha provocat la mala gestió del govern? I la resposta és que ningú ha assumit cap mena de responsabilitat, ni política, ni judicial.

Són capaços de veure que els diners que han tirat els podríem haver destinat a serveis socials, que fan molta falta? Es podrien haver invertit en escoles bressol o millorar molts carrers de la ciutat, que també és molt necessari. Però hem perdut molt més. Hem perdut empreses que a causa de l’incompliment del calendari d’execució de l’obra han decidit no anar al Rengle i buscar-se altres llocs on fer negocis.

Més enllà, tenim la mala imatge d’una empresa pública com PUMSA que costarà molt de recuperar. No més una bona gestió, que és evident que el PSC no pot exercir, podria canviar el panorama.

Què es feia des de l’Ajuntament mentre a la resta ens toca pagar durant molt de temps aquest deute que han creat? Per què no es va denunciar la situació? I l’interventor de l’Ajuntament? On són els informes? És el mateix interventor que quan passava tot això i, a sobre, és membre d’un dels partits del govern d’aleshores… En fi… Democràcia, no?

Des de VOLEMataró instem al govern a posar totes les querelles i denúncies, tant per la via administrativa com per la via penal, si és necessari. Sol·licitem públicament tenir accés als informes pertinents i que es donin explicacions del que ha passat amb aquests projectes des del seu inici fins ara i que quedin reflectides totes les irregularitats des de la licitació fins a les conclusions d’avui. També demanem que es facin públics per tots els mitjans que té l’Ajuntament. Sol·licitem als regidors responsables de l’època que donin explicacions a la ciutadania i davant el jutge si és necessari.

El Sorrall

Les conclusions d’aquesta comissió no han de ser el final, si no el principi d’una cerca de la veritat del que va passar en el Sorrall.

Una vegada vaig sentir dir que, en política, “si vols arreglar alguna cosa, arregla-ho; si no vols o no saps solucionar-ho, munta una comissió”. Sincerament, aquest sembla que hagi estat l’objecte de la comissió, o almenys, aquest sembla que ha sigut el resultat, lamentablement.

No podem donar la conformitat de la gestió objecte de fiscalització de la comissió de recerca (eufemísticament denominada “comissió especial”), ja que ens trobem davant un document que conté una sèrie de conclusions INCONCLUSES, paradoxalment, que sens dubte, fruit de la bona voluntat de les parts que han volgut intervenir, i diem “que han volgut” perquè per desgràcia, no han participat tots aquells que podien haver aportat llum al fosc succés. Són tots els que han estat, però no han estat tots els que van ser partícips de tan nefasta gestió del que és públic. I, si, diem que són unes conclusions inconcluses, lloc, que de tot l’actuat cap conclusió rellevant s’ha obtingut que no es conegués abans de constituir la comissió. Tan pírric resultat entenem que no pot configurar-se com el punt final que tanqui d’un cop de porta una gestió que ha soscavat les butxaques de la ciutadania de Mataró, gairebé TRES MILIONS D’EUROS que han anat a parar a beneficiar particulars, desconeixent avui dia la causa d’una manera nítida.

Algú podria pensar que l’eufemístic que hem utilitzat al moment de la constitució de la comissió alguna cosa ja indicava del seu escàs interès per la recerca i esbrinament. Un altre indici que podria interpretar-se així, va ser la celeritat amb la qual el govern actual de Mataró, que comparteix sigles amb el Govern que va dur a terme la catastròfica gestió del “Sorrall” al seu moment, va presentar les seves conclusions i va pretendre posar punt final a la recerca, al cap de poc d’iniciar-la.

Pensem que aquestes conclusions, lluny de ser el fermall que sepulta la recerca de l’ocorregut en relació al “Sorall”, i que condemna a l’oblit, l’ocorregut i, a l’anonimat als seus responsables, haurien de ser l’inici d’un treball profund d’instrucció, i que hauria de ser dut a terme per professionals i organismes oficials, amb la capacitat d’instruir i fer avançar la recerca fins i tot quan els partícips no vulguin col·laborar amb aquesta, com ens ha ocorregut en el transcurs de la comissió. Per això els anunciem que ens reservem les corresponents accions per posar en coneixement dels organismes oficials l’ocorregut, perquè es prossegueixi amb la recerca i perquè siguin depurades responsabilitats, si n’hi hagués… Llum i taquígrafs perquè els ciutadans de Mataró coneguin l’ocorregut, i l’Administració determini, si la sagnia de gairebé tres milions d’euros és correcte o ha de ser retornat al poble de Mataró.

Resulta esperpèntic veure que la ciutadania, que ha romàs aliena a la gestió, ha hagut d’assumir el brutal cost, i que els partícips de l’esmentada gestió, els que han tingut la capacitat de decisió, surten indemnes de tan ombrívola i funesta forma de fer. Sembla que novament li toca perdre al conjunt de la ciutadania de Mataró, que ha pagat els plats trencats de la malaptesa del seu govern. S’evidencia que no és casual la situació econòmica que
viu aquest ajuntament.

Finalment, indicar-los que no ens ha convençut el recurrent argument esgrimit pels compareixents fins al fastig, excusant els fatals rumbs que va ser prenent la tramitació de l’expedient del “Sorrall” sota l’expressió d'”així es feien les coses”.

Opinem com el poeta: “Desconfia de qui et digui “amic la vida és així”, perquè així no és la vida, ells fan que sigui així”.

No, ens ho hem cregut, ni pensem que aquest argument sigui vàlid. Ens revelem davant la creença que el costum, si és que això és cert, pugui viure al marge de la llei i la moral, o que serveixi com a justificació per perjudicar el públic. Que no serveixi aquest ple per posar terra pel mig entre l’ocorregut i la responsabilitat dels quals van dur a terme la gestió dels fets. No, ens ha triat el poble de Mataró per netejar ni la consciència ni el currículum d’anteriors governs municipals, ni per expiar culpes d’aquells que han gestionat el públic de manera tan adversa per als interessos dels ciutadans. Més aviat al contrari, per fiscalitzar la seva gestió. Aquesta és la nostra responsabilitat, i per això pensem seguir treballant, perquè com he indicat abans, aquest document no és un punt final, sinó una nova porta que inicia un nou capítol.