Per qu猫 necessitem una carta de drets socials? 馃摐馃

聽Per qu猫 necessitem una carta de drets socials?

1.1聽 聽El perqu猫 de la necessitat d鈥檜na Carta dels Drets Socials de Catalunya.

1.1聽聽 Situaci贸 actual. Degradaci贸 permanent dels drets socials. 脌mbit general.

Despr茅s d鈥檜n llarg cicle electoral i de retroc茅s de les mobilitzacions, apareixen signes de reanimaci贸 que apunten a l鈥檌nici d鈥檜n nou cicle de lluites i mostren que 茅s possible recuperar el carrer i plantar cara als governs i a la UE.

El poder econ貌mic concentrat en la banca i les entitats financeres s贸n avui, m茅s que mai, l鈥檃ut猫ntic poder que decideix les pol铆tiques p煤bliques a trav茅s de pressions que pretenen convertir les institucions en un instrument m茅s al servei dels seus interessos. D鈥檃questa manera, la democr脿cia queda eclipsada fins a desapar猫ixer pels dictats dels lobbys financers i la patronal.

Enmig d鈥檜na corrupci贸 insuportable i un sistema financer de la m脿 dels governs neoliberals, ens parlen d鈥檜na 鈥渞ecuperaci贸 econ貌mica鈥 que no 茅s tal per a la gran majoria treballadora. Al servei de banquers i especuladors, des que va esclatar la crisi en 2008 l鈥檈stat espanyol s鈥檋a consolidat com el segon pa铆s de la UE en desigualtat social amb una distribuci贸 de la riquesa injusta, al punt que l鈥1% m茅s ric posseeix el 20% de la riquesa social.

Les 煤ltimes reformes laborals han suposat un grav铆ssim atac a la classe treballadora, facilitant encara m茅s els acomiadaments i provocant la generalitzaci贸 de la precarietat, les dobles escales, la subcontractaci贸 i els baixos salaris, en molts casos miserables.

El govern amb la 鈥淟lei Mordassa鈥 i les empreses amb la por a l鈥檃comiadament i la repressi贸 sindical, tracten de frenar les lluites. Els casos m茅s flagrants s贸n els d鈥橝ndr茅s B贸dalo, Alfon, Sidil Moctar i Rafa D铆ez, tots ells empresonats. A mes, en el 煤ltims anys hem vist com la Fiscalia perseguia aquelles veus dissidents en el m贸n de la cultura i les xarxes socials que criticaven les pol铆tiques d鈥橢stat.

El govern del PP ha 鈥渁ugmentat鈥 les pensions un 0,25% quan la inflaci贸 interanual est脿 en un 2鈥6%. Des de l鈥檈sclat de la crisi, les pensiones han perdut 7 punts i ara diuen que en cinc anys en perdran 7 m茅s. Aix貌 succeeix quan m茅s de la meitat dels pensionistes cobra per sota del salari m铆nim i el 34% de les fam铆lies depenen de les pensions; quan les noves pensions empitjoren cada any per la implantaci贸 de les reformes de Zapatero i Rajoy.

Despr茅s de saquejar el fons de reserva de les pensions, ara preparen una nova andanada, justificant-la en un 鈥渄猫ficit鈥 que no existeix per rescatar la Casa Reial, l鈥檈x猫rcit, l鈥橢sgl茅sia o els privilegis de la classe pol铆tica. Volen destruir el sistema p煤blic de pensions per afavorir el negoci privat de bancs y asseguradores.

L鈥檈stat espanyol destina oficialment a 鈥淒efensa鈥 el 0,9% del PIB. Ara, sota pressi贸 de Trump i l鈥橭TAN, volen augmentar la despesa al 2%. Els mateixos que parlen del 鈥渄猫ficit insostenible鈥 de les pensions pretenen apujar la despesa militar en m茅s d鈥11.000 milions! No volem una Europa fortalesa i imperialista, que alimenta i fa negoci amb la guerra i el patiment dels pobles. No volem OTAN ni bases. No a la despesa militar i a la guerra!

Els tractats de lliure comer莽 com el CETA (subscrit per la UE i Canad脿), TTIP i TISA, s贸n un atemptat contra els serveis p煤blics, els drets socials, la salut i la sobirania aliment脿ria, en benefici de les grans multinacionals.

 

1.2聽 La situaci贸 a Catalunya

A Catalunya la poblaci贸 catalana en risc de pobresa arriba al 19,2%. L鈥檃tur afecta a 418.000 persones i m茅s de dos ter莽os no cobren prestacions. Les fam铆lies on cap membre no treballa s贸n 176.200 (煤ltima dada 2017). Tenim 10 desnonaments diaris nom茅s a Barcelona, mentre es disparen els lloguers. Els governs afirmen que es crea ocupaci贸, per貌 la gran majoria s贸n contractes -escombraria amb sous indignes. Els immigrants son tractats de manera inhumana, sense regularitzar, i encara pitjor als CIEs.

El govern de Junts pel S铆 va arribar a dir que els seus pressupostos eren 鈥渆ls m茅s socials de la hist貌ria鈥, per貌 la despesa social queda molt lluny de la de 2010, mentre els impostos als rics ni es toquen, accepten les imposicions de la UE i de Montoro i segueixen pagant un deute il路leg铆tim que ens ofega. Les 煤niques concessions fetes, en Ensenyament, han estat fruit de la mobilitzaci贸.

En Educaci贸, la inversi贸 segueix a la cua de l鈥檈stat i d鈥橢uropa: supera poc m茅s del 3%, quan per llei hauria d鈥檃rribar al 6%. Patim unes pol铆tiques regressives que afavoreixen la concertada i l鈥檈quiparen amb la p煤blica, alhora que introdueixen models de gesti贸 empresarial en la xarxa p煤blica. No acceptem aquesta pol铆tica privatitzadora ni la perpetuaci贸 de les retallades (16% des de 2010). Cal revertir-les amb urg猫ncia. El govern tamb茅 perpetua la retallada del 14% en la despesa p煤blica en la Sanitat i segueix afavorint els negocis privats i la mercantilitzaci贸 del sistema sanitari. 脡s urgent revertir les retallades i recuperar les plantilles, posar fi a la precarietat, reduir les llistes d鈥檈spera i recuperar els serveis privatitzats, llits, plantes i serveis tancats el 2011. Cal potenciar l鈥檃tenci贸 prim脿ria, la salut comunit脿ria i l鈥檃cci贸 multisectorial per anar a algunes de les veritables causes de les malalties, causades per la desigualtat i la injust铆cia social. Els centres sanitaris no es poden tractar com a empreses privades. No acceptem el model d鈥檜n CatSalut organitzat en benefici de la sanitat concertada. Lluitem per un veritable Servei Nacional de Salut de gesti贸 i provisi贸 p煤bliques, gratu茂t, universal i de qualitat.

A m茅s, hem viscut en els 煤ltims mesos un augment de l鈥檈scala repressiva per part de l鈥檈stat espanyol amb la cota m茅s alta viscuda el dia de la celebraci贸 del refer猫ndum: l鈥1-0. Censura als mitjans de comunicaci贸, intents de registres a seus culturals i pol铆tiques sense ordres judicials, retirada massiva de cartells, clausura de webs, c脿rregues policials amb un balan莽 de 1.066 ferides, campanyes medi脿tiques i judicials de criminalitzaci贸 de veus dissidents i presos pol铆tics.

Despr茅s dels fets del 20-S, des de les Marxes de la Dignitat i altres sectors, vam impulsar a Catalunya una plataforma 脿mplia de moviments socials i sindicals per les llibertats i contra la repressi贸 que va permetre l鈥櫭▁it de la Vaga General del 3-O i, posteriorment, respondre des de la mobilitzaci贸 al carrer l鈥檃plicaci贸 del 155, eina indispensable per fer front a l鈥檈mbat del r猫gim del 78.

 

2.聽 El perqu猫 d鈥檜na Carta dels Drets Socials de Catalunya.

2.1 聽 Reprenent la lluita al carrer. Temps de lluites.

Les mobilitzacions de les Marxes del 25 i 28 de febrer de 2017, les grans manifestacions del 8 de Mar莽, les ILPs com la Renda Garantida de Ciutadania, les mobilitzacions de l鈥橢ducaci贸 i les lluites en curs, entre les que destaquen les Marees Pensionistes i els estibadors, Titanlux, plataformes digitals, sense oblidar les Kellys i els manters, les lluites per la vivenda i pel dret a la ciutat, les campanyes d鈥橲TOPujades i remunicipalitzaci贸 de l鈥檃igua, obren el cam铆 a un nou cicle de lluites.

El 18 de febrer a Barcelona, 200.000 persones reclam脿vem una acollida digna als refugiats. Mentrestant, la Comissi贸 Europea crida a deportar immigrants i a augmentar el temps de detenci贸 als CIEs. Hem de desemmascarar la hipocresia de les administracions i posar fi a la pol铆tica racista de la UE i els governs.

Volem acollir en condicions dignes, amb plens drets i llibertats: als que busquen refugi i als immigrants que ja hi s贸n. El moviment feminista irrompr脿 amb for莽a aquest 8 de mar莽, lluitant contra la involuci贸 de drets i la discriminaci贸. Les dones s贸n les primeres a patir les retallades i privatitzacions. Els seus cossos s贸n mercantilitzats, s贸n objecte de tr脿fic. S贸n invisibilitzades i assassinades, doblement explotades i oprimides, davant la indifer猫ncia de les administracions. Exigim recursos per frenar la viol猫ncia masclista! Prou viol猫ncia i terrorisme masclista, ens volem vives! Prou discriminaci贸 patriarcal, igualtat de drets real i efectiva!

M茅s que mai, la defensa de les pensions y dels serveis p煤blics exigeix anteposar les necessitats socials de la immensa majoria, urgents i inajornables, al pagament del Deute i al compliment dels D猫ficits imposats per la Uni贸 Europea i garantits a trav茅s de l鈥檃rticle 135 de la Constituci贸.

La Uni贸 Europea ha deixat en evid猫ncia a Gr猫cia, aqu铆 i arreu, que 茅s una m脿quina de guerra al servei del poder econ貌mics i contra la classe treballadora i els pobles d鈥橢uropa. El poble catal脿 no pot identificar-se amb un estat espanyol emparat en una Constituci贸 que li nega el dret a l鈥檃utodeterminaci贸, exigit pel 80%. El dret d鈥檃utodeterminaci贸 茅s inalienable i el seu exercici no pot estar supeditat a la voluntat de l鈥橢stat. El poble catal脿 ha de poder decidir el seu dest铆 nacional en tots els 脿mbits, en tant que lluita de manera solid脿ria amb els pobles de l鈥橢stat.

La crisi del r猫gim del 78 fa apar猫ixer l鈥檕portunitat i la necessitat d鈥檜n proc茅s constituent catal脿 des de baix, sobir脿 i alhora associat als dels altres pobles de l鈥檈stat, que posi en valor les aportacions dels diferents moviments: des de la lluita per les pensions, l鈥檈ducaci贸 i la sanitat p煤bliques, al 鈥渃omprom铆s de les escales鈥, la ILP d鈥檋abitatge i de la renda b脿sica, la lluita ecologista, per un nou model energ猫tic i contra els transg猫nics, el maltractament animal o processos com el multirefer猫ndum. En resum, donar pot猫ncia constituent a les lluites de la classe treballadora i els moviments socials.

 

2.1.2 Sobiranies. Un nou model de societat al servei de les classes treballadores i no del capital.

L鈥檃cci贸 pol铆tica i institucional ha d鈥檃van莽ar cap a un canvi que comporti benefici per a les persones i els seus interessos per sobre dels dict脿mens del mercat i els interessos del capital.

L鈥檌nter猫s general ha de prevaldre per sobre de l鈥檈nriquiment particular i per aix貌 l鈥檃ctivitat econ貌mica ha de prioritzar les seves actuacions tot assegurant el manteniment i la defensa dels drets socials i civils b脿sics fonamentals.

Catalunya no pot suportar pol铆tiques p煤bliques que promouen el desmantellament d鈥檃ll貌 com煤 i que ens acosten a nivells de de desocupaci贸, pobresa, mis猫ria, destrucci贸 de serveis p煤blics i recessi贸.

 

2.1.3聽 Carta de drets socials: una eina per la lluita

Es per tot aix貌, que des de les Marxes de la Dignitat fem una crida a totes les persones, entitats, col路lectius i moviments socials per tal de construir entre totes la聽鈥淐arta de Drets Socials de Catalunya鈥聽que:

  • reculli les reivindicacions dels diferent moviments,
  • sigui un instrument per a la unificaci贸 de les lluites,
  • cre茂 espais arreu del territori de coordinaci贸 local-comarcal que vagin articulant els fonaments d鈥檃questa altre Catalunya que reivindiquem des dels moviments socials,
  • esdevingui una s铆ntesis de les aspiracions i reivindicacions m茅s sentides per la classe treballadora i els sectors populars d鈥檃quest pa铆s.,
  • es converteixi en refer猫ncia social ineludible en el debat sobre el pa铆s que volem.

L鈥檈laboraci贸 d鈥檃questa Carta s鈥檋a de sustentar en un aut猫ntic proc茅s participatiu, que permeti impulsar les lluites i les reivindicacions de tots els sectors, de les diferents organitzacions de l鈥檈spectre social i sindical, per coordinar els esfor莽os de totes amb l鈥檕bjectiu de posar les bases d鈥檜n nou model social i econ貌mic al servei de les classes populars d鈥檃qu铆 i d鈥檃rreu i no del Capital.

La por, la resignaci贸 i la passivitat no han conquerit mai cap dret, ni servit per defensar els que ten铆em. La reactivaci贸 de les lluites mostra que hi ha un nivell de resposta a les pol铆tiques de la dreta que 茅s possible organitzar. No hem d鈥檈sperar solucions del parlament. 脡s temps de lluitar, d鈥檌mplicar-nos i no delegar.

En aquest moment on l鈥檈xercici del dret d鈥檃utodeterminaci贸 茅s una reivindicaci贸 compartida per la immensa majoria de la poblaci贸 de Catalunya, cal tamb茅, m茅s que mai, que a part de la lluita per fer efectiu aquest dret fonamental, els sectors populars i la classe treballadora ens organitzarem per decidir i dir ben clar i alt quin model pol铆tic, social i econ貌mic volem.

Comencem a tra莽ar, entre tots i totes plegades, l鈥檈laboraci贸 d鈥檃questa eina de lluita amb un doble objectiu:

  • Posar l鈥檈conomia i els recursos al servei de la ciutadania catalana.
  • Construir una societat m茅s justa amb unes condicions de vida dignes mitjan莽ant el reconeixement i exercici dels drets socials b脿sics.

 

https://cartadretsocials.org/2018/02/12/the-journey-begins/