A Mataró urgeix polítiques d’habitatge

El Tecnocampus de Mataró és un espai en el qual s’ha de desenvolupar, un espai que necessita creixa. Necessita un campus universitari més ampli, necessita una residència d’estudiants i més facultats. Per això l’Iveco-Pegaso hauria de ser l’eix estratègic del districte del coneixement i no una zona per fer tornar a créixer la bombolla immobiliària.

A on és la residència d’estudiants? A on és la residència d’avis? A on són els pisos de protecció oficial? A on és l’edifici de la Formació Professional. La Porta Laietana ha sigut un fracàs per PUMSA i per aquest Ajuntament.

Estem d’acord que les empreses vinguin a Mataró, estem d’acord que s’ha de fer un pla estratègic de ciutat, estem d’acord que s’ha de mirar la ciutat dintre d’un context (cosa que no fa aquest govern socialista, la qual cosa ho estem denunciant des del 2015), però hem de pensar en el present. I el present és que tenim problemes molt grossos d’habitatge a Mataró.

Tenim esperes de més de 8 meses per arribar a una taula d’habitatge a on les persones estan desesperades perquè no tenen habitatge i moltes d’aquestes famílies són amb fills. Tenim més de 20 concertacions d’habitatge concedides a les famílies vulnerables que estan esperant l’habitatge promès. Es necessiten més de 2.000 habitatges per aquestes famílies, cosa que no diem nosaltres, sinó Benestar Social. Tenim més de 2.200 famílies registrades, que sapiguem, amb una vulnerabilitat extrema, amb pobresa. Això està passant a una ciutat a on ara volen construir habitatges d’alt standing.

Es té previst fer un gratacel al costat de la Farinera i la nau d’un interès arquitectònic immensurable de l’arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner. Sense oblidar-nos de la Nau Vapor Gordils, la nau més antiga de l’estat espanyol, amb una gran deixadesa que qualsevol ciutat la tindria amb el més alt valor, a on la taparà sos nou gratacels. I podíem seguir amb el Cafè Nou, el Parc Central Vell, la Plaça Gran, …

Si no en teníem prou, l’increment del lloguer de 20% l’últim any no ho millora. L’increment a Barcelona de l’especulació fa expulsar a la gent a fora de l’àrea metropolitana. Si a més a més li sumem la falta d’habitatge públic, fa que l’increment del preu sigui a l’alça.

Parlem ara de la zona terciària que volen construir a la zona. Tenim l’exemple del fet que com va anar en el Rengle-Tecnocampus. No anat molt bé, ni gaire fi. Ens hem de replantejar aquest ús terciari cap a on va destinat, a qui va destinat i qui el gestionarà en èxit, no com el Sorrall o el mateix Rengle. Hem vist que tots els fracassos els diners que ens ha costat a les arques municipals, és a dir, a totes les mataronines i mataronins.

Per això, hem presentat una Declaració Institucional a on la manca de resposta a ciutadans als quals se’ls vulneren principis constitucionals com són el dret a l’habitatge, especialment a la nostra ciutat, ja que són les administracions locals les que han de donar resposta mitjançant els serveis socials a aquesta situació, sense que serveis socials tinguin recursos per fer front a situacions tan injustes i dures en l’àmbit social. Deixant als afectats en un “limbo” legal per una banda, i per l’altra en una situació d’incompliment constitucional (Article 47 CE) i vulneració de drets fonamentals.

Conseqüència d’aquesta situació les administracions locals es veuen obligades a assolir responsabilitat per les que no tenen prou recursos i no són competència d’aquestes.

És per tot l’exposat que proposem al consistori que faci arribar a la Generalitat i al mateix estat els següents acords:

  1. Reclamar a la Generalitat que acompleixi amb les concertacions de les taules d’emergència, donant una resposta real d’habitatge als casos estudiats i acceptats.
  2. Desenvolupar polítiques d’habitatge, que garanteixi l’habitatge als ciutadans més vulnerables.
  3. Establir, potenciar i coordinar de forma estratègica al llarg del territori català promocions urbanístiques d’habitatge de promoció oficial, incentivant als Municipis de totes les formes que permetin les lleis.
  4. Tenir present pels propers pressupostos inversions en polítiques d’habitatge per poder desenvolupar diferents projectes diversos, mitjançant la inversió pública, incentivació de cooperatives de l’habitatge.
  5. Instar al Govern Espanyol a garantir la llei respecte a la Constitució i el dret dels ciutadans a un habitatge digne.

En definitiva, necessitem canviar els valors de la ciutat de Mataró a una ciutat sostenible. No un Pla Estratègic 2022 o 20250 especulant amb l’escàs sol urbà que ens queda. I més al costat d’un valor en alça com és la zona del Tecnocampus. Necessitem la cohesió social i el consens de la ciutat per no convertir la ciutat en una ciutat dormitori, en una ciutat morta.